Bretanya,Normandia i Paris

- 14 DIES D’ESTIU 2009 (Bretanya, Normandía i París)



Divendres 07

Lleida, 34º C. Pont de Suert 28º C.

Amenaça tormenta. Pedrega 13º C. i baixant al passar VILALLER.

Surt l’Arc de Sant Martí tot direcció cap a TOULOUSE i d’aquí cap a BURDEAUX.

Descansem la 1ª nit a LES BARDIGUES. Una elegant zona de camping-car per quatre autocaravanes.

L’endemà fem via cap a NANTES, d’aquí anem a descansar a LA TURBALLE, poc de LA BAULE, una ciutat de la Belle Epoque.

La Turballe és una zona plena de salines, i amb força explotacions ja que aprofiten la sal perquè a la zona hi ha industria conservera.

El tercer dia anem a PIRAC SUR MER a veure una gran roca dins el Mar.

Anem a VANNES, una ciutat amb un casc antic molt bonic, zona emmurallada, ple de cases d’estil Bretó. La major dels indicadors estan en les dues llengües oficials el francès i el bretó.

De VANNES cap a CARNAC. Quans megàlits? . Moltíssims, ja t’imagines que hi trobaràs a l’Asterix i a l’Obelix. Les formes dels megàlits no són tan arrodonides com als còmics.

Dilluns 10

Sortim del càmping de ST. PIERRE DE QUIBERON i anem fins al poble de QUIBERON, al port on veiem sortir el ferry cap a les illes. Direcció cap HUELGOAT passem per la Costa SAUVAGE, un espai molt bonic per anar en bici i a peu .
Parem a PLEYNBEL, poble amb encant, Església St. German, gòtica molt bonica i amb uns vitralls molt interessants .
A HUELGOAT, passeig pel bosc, impressionant la frondositat i la verdor, moltes “grottes”, molta pedra i aigua.
Tenim la intenció d’anar a sopar a un restaurant que surt a la guia però hem fet tard ( 19h. 30m.) i ja no queden taules lliures (només en tenen unes 7), així que cap a la camper que hi falta gent i la Imma ens prepara una arròs amb curry de primera. Desprès de sopar partida de Rummy i a dormir a l’espai que hi ha al costat del Llac (plovisqueja una mica per la nit, però la nit ha estat molt tranquil·la i la vista al despertar-se espectacular)

Dimarts 11

Esmorzem bé i anem cap a la Costa de Granit Rose, al poble de PERROS-GUIREC on es veuen força bé els penya-segats de granit rosa i força vaixells petitonets i a vela.
Anem a dinar a DINAN, poble molt bonic on tota la part vella del poble es ple de cases amb entramats de fusta, fem un recorregut de quasi tres hores caminant que és tot un plaer (parking al costat 2 €/4h.).
25 Km. al nord hi ha DINARD ,poble on hi ha un passeig per tota la costa que s’anomena Promenade Clar de Lluna, veient les cases típiques de la Belle Epoque i SAINT-MALO la ciutat corsària al fons. També es interessant veure la pujada de la marea. Com que ahir volíem anar a sopar a HUELGOAT i no hi havia lloc, avui hem provat una gallette amb fromage i una crêpe amb nutela, força bones. Un cop pait el berenar (5 m.) hem anat a SANT-MALO a fer nit i a buidar aigües a l’area de Camping-car que hi ha al costat del Hipòdrom . Llegir una mica, la Irene fer una miqueta de deures i a dormir. A la Àrea hem arribat passades les 20h. i no hem tingut de pagar, durant el dia 7€ de les 9 h. a les 19 h. i tens “navette” autobús gratuït fins al centre.

Dimecres 12

Desprès de dormir tranquil·lament i força acompanyats (40/50 AC, la majoria francesos e italians, només 2 espanyols) anem directes cap al centre de la ciutat corsària, tota emmurallada, fortes pujades i baixades de marees , hi ha llocs com la ILLE DU GRAND BÉ i el FORT DU PETIT BÉ que només hi pots arribar amb marea baixa.
Avui anem a la Crêperie Margueaux a dinar avui si les autèntiques gallettes, una amb ratatouille per la Irene, una amb fruits secs, formatge de cabra i melmelada de figues per la Imma i per mi una amb ceba confitada i “saucisse” tot acompanyat d’una bona “cidre” bretona, totes les gallettes porten un ou que es qualla amb l’escalfor de la gallette. Boníssim.
Varem anar a la Poste, a comprar segells i la persona que ens va atendre ens va comentar que si compràvem les entrades del Grand Aquarium allí ens sortiria 4 € més barates i sense cues amb entrada preferent així que les varem comprar i cap a l’aquàrium, força bé i l’ambientació molt bé i força interactiu, fins i tot et deixen tocar algunes especies en unes piscines i et submergeixes en un “submarí” i observes els peixos cara a cara, creiem que val la pena visitar-ho si vas amb nens.
Anem cap al MONT SANT MICHEL a dormir, però veien com va la carretera de plena a uns 30 Qm. al poble de ST. BENOIT DE LES ONDES veiem una àrea de A.C. (6/7 places) i dormim aquí molt més tranquils i que com que hi ha un càmping a uns 300 m. aprofitem els serveis i com a nous.

Dijous 13

Visita tot el dia al MONT SANT MICHEL, varem arribar sobre les 10h. 45m 4€ el pàrking, les A.C. 8€ , nosaltres com a cotxe ,l’avantatja de esser polivalent . La primera imatge impressiona encara que l’hagis vist en fotografies . Un cop entres només veus culs si ets petit i caps si ets gran (molta gent) jo ja me’n volia tornar cap al cotxe però desprès de fer 30m. de cua per entrar a la Abadia tot va esser diferent ( 8,50 € x 2 + 4,50€ per l’audioguia). A dins pots fer la visita al teu aire i no tenia la sensació de que hi havia gent. Varem tenir la sort d’arribar a l’hora de la missa i poder-la seguir, una curiositat hi conviuen dues comunitats religioses una de Monjos Benedictins (13) i l’altra de Monges de la ordre de Jerusalem (6) varen fer la celebració amb càntics i el so d’una arpa molt bonic. Vam seguir veien l’Abadia fins a les 14 h. 30 m. dinar i desprès passejar per les “remparts” muralles i cap al cotxe que com varem arribar d’hora al matí el teníem a 5 m. sinó el tindríem a 20/30 m. Per damunt la sorra que encara no cobria l’aigua però al final vaig tenir que agafar a la Irene a braços i travessar els 3 m. de la llengua d’aigua i el fang, un fart de riure per part de la Irene ,la Imma al costat correcte s’ho mirava i les meves sabates plenes de fang però ha estat bé i ara a buscar un lloc per dormir, aquí al pàrking pots pernocta però per nosaltres hi ha massa gent. La sortida de l’aparcament fins a la carretera principal i única només té un qualificatiu que és Paciència (500 m. igual a 1 hora de rellotge, no és conya) .

Divendres 14

Desprès de dormir, dutxes i esmorzar al Càmping la Marianelle (18 € amb llum inclosa) petit, acollidor i explotació familiar molt correcte.
Cap a les 10 h. anem a fer el nostre desembarcament de Normandía , primer els penya-segats del POINTE DU HOC 30 m. d’alçada, el 06/06/1944 ,225 rangers americans ho varen escalar per atacar per sorpresa als alemanys. Dinem a la Platja OMAHA i desprès al CIMINTIRI AMERICÀ , fa una mica de fredat pensar que hi ha enterrats més de 9000 soldats, la majoria identificats amb el seu nom, lloc de naixement i les seves joves edats, es tot un jardí de gespa i creus blanques o estrelles de David.
Varem anar a BAYEAUX ,primer poble alliberat i per això encara conserva moltes cases velles que no van ser destruïdes . La Catedral de Nôtre Dame també es força interessant. També hi ha el Museu del Tapis on hi destaca un que deu fer uns 7 m. que dóna a conèixer al poble arreu de França i molta gent bé a veure el tapis i no passeja pel bonic casc antic.
Volíem quedar-nos a dormir a l’àrea, però resulta que està situat en una plaça molt cèntrica ,encara que es veia força tranquil el poble (15.000 hab.) no ens feia molta gràcia així que varem anar cap a l’àrea de HEROUVILLETTE, poble petitet , hi havia 8 AC Franceses i nosaltres, a uns 9 Km. de CAEN. Avui toca per sopar toca Camenbert, Paté, pa i Cidre, tot Normand, per xupar-s’hi els dits.

Dissabte 15

Ens hem llevat amb una boira tan espessa que no és veia a més de 30 m. però la temperatura era agradable. Anem a visitar CAEN, el seu castell amb la tomba del seu fundador S. XI Guillem el Conqueridor.
Durant la 2ª Guerra Mundial la ciutat va esser cremada i destruida excepte les muralles que envolten el castell i les dos abadies de la ciutat la Abbaye aux Hommes i la Abbaye aux Dames. La dels homes es força més bonica, actualment una part s’utilitza com a serveis municipals.
Després de dinar a PONT L’EVEQUE, poble bonic i pintoresc vam anar cap a HONFLEUR , a la seva Area de A.C. hi havia mes de 200 AC (7€ / 24h.), a nosaltres no ens agrada tanta aglomeració i varem aparcar al port de pescadors i a passar la tarda pel poble ( és un lloc d’estiueig ric dels parisins). Hi ha l’església de Santa Caterina, que va ser destruïda i el poble la va tornar aixecar provisionalment tota de fusta que van donar els pescadors (la pedra era molt cara) i avui en dia encara està de peu, dues curiositats són : té el campanar separat de la nau central per una plaça ja que tenien por que l’estructura de fusta no aguantés el pes i l’altra curiositat es que té dos altars principals en paral·lel . D’aquest poble també hi va sortir el descobridor del Quebec (Samuel de Champlain el 1608).
Anavem a dormir a l’àrea de Jumieges però a dos quilòmetres ens trobem que haviem d’agafar un transbordador per creuar el Senna, i com que no hi havia cap lloc on veure el cost que tenia i no ens volíem endur cap ensurt i que també a 5 Km.. hi havia una altra àrea vam anar-hi. L’àrea en qüestió era la de LA MAILLERAY SUR MER al costat del Senna (5€/24h.) i avui per sopar seguint una tradició familiar pizza, (varem trobar una pizzeria que en feien per emportar, era l’únic establiment comercial que estava obert ja que era la festa de la patrona de França, La Máre de Déu d’agost) per cert molt bones i va esser força divertit ja que es pensaven que erem italians i quan els hi vam fer entendre que erem catalans el senyor ens diu “chorizo muy bueno” i nosaltres no home no ! que es diu FUET.

Diumenge 16

Despertar molt tranquil al costat del Senna, bon temps i 30 km. més hi arribem a ROUEN , visitem la fabulosa Catedral de Notre Dame d’estil gòtic, preciosa, passegem pels carrers del casc antic, la Torre del Rellotge, anem al “Vieux Marché” mercat vell, allí al costat va ser cremada Joana d’Arc, al costat hi ha una Església al seu honor. Passejant pel mercat ens venen ganes de dinar amb aquelles oloretes, així que agafem la Marco Polo per sortir de ROUEN cap a VERSAILLES i dinar un cop haver deixat la ciutat, però com sempre ens passa a nosaltres no trobàvem el lloc ideal per parar a dinar (si no era perquè estàvem massa prop de la carretera, era perquè no hi havia ombra...) així que varem veure un indicador que hi ficava Chateaux Bonnaire i cap allí que falta gent, total un camí veïnal, no es veia una alma a 5 km, al voltant, arriben al Chateaux, que realment era un Hostal, només hi havia un cotxe que devia ser del recepcionista, no hi havia ningú, una tranquil·litat immensa, un paisatge bucòlic.
Mentrestant la Imma ens preparava el menú du jour, mirant el mapa me’n dono compte que Versailles està al sud de Paris i nosaltres estàvem al nord i que ens quedava mes a prop Paris, així que canvi de plans, desprès de dinar cap a PARIS, és la avantatja de no tenir cap ruta predeterminada ni cap lloc on t’esperin en una data i hora concreta.
L’entrada a Paris, com que era diumenge, va ser molt fluida, cap retenció i en un obrir i tancar d’ulls ens varem plantar a la recepció del Càmping BOIS DE BOLOGNE, en 5m. ja teníem la parcel·la i l’abonament Visit Paris + navette del càmping fins a Porte Maillot (metro de Paris), ( 3 nits + el Visit els tres 140€ + 50€ ) . Suposo que varem tenir sort perquè en alguns foros d’internet he llegit que gent amb reserva de dos mesos ha tingut que fer més de 1h. de cua. L’hora d’entrada és de 15h. a 22 h., nosaltres varem arribar a les 16 h. 25m. i tens que deixar el càmping abans de les 10h. Les instal·lacions son velles però netes i força correctes. La majoria de les parcel·les eren molt grans, si hi aneu amb grup en una parcel·la hi caben perfectament dos AC grans i en algunes fins i tot tres, nosaltres fins i tot teníem l’aigua a la parcel·la.

Dilluns 17 i Dimarts 18

Agafem la navette del càmping, un cop hem esmorzat a consciencia, el dia es presenta força calurós i haurem de caminar bastant .
Primer de tot dir-vos que Paris com tothom sap es una gran capital i hi ha moltes coses per veure i nosaltres tenim sòl dos dies així que farem cas de la guia Lonely Planet i intentarem fer el que ells aconsellen per dos dies. Segur que ens deixarem coses per veure però a casa nostra tenim un lema “ Si et deixes quelcom per veure és perquè hi has de tornar més endavant , sinó ja no caldria anar-hi si ja ho has vist tot ”.
A les 10h 30m. aprox. ja estàvem a l’entrada al metro a Porte Maillot per agafar el metro fins a Blanche, sortida de metro a Montmartre (muntanya màrtir) davant del mític Moulin Rouge fem un recorregut d’unes dues hores caminant passant pel Cafè on treballava l’Amelie.
Hem vist també l’església de Sagrat Cor, d’on hi ha unes boniques vistes de Paris.
Visita a la Tour Effiel, massa gent per pujar a dalt així que ens vàrem conformar observant-la des de la base. (el dia següent hi varem anar per la nit per veure-la il·luminada i al nostre parer guanya moltísim )
Visita obligada i agraïda a Notre Dame de París, es el monument més visitats de Paris, de la plaça de l’entrada principal hi surt el punt 0,
Un tomb per l’exterior del majestuós Louvre i voltants com el rívoli.
Passeig diürn i nocturn per la ribera del Senna , en aquestes dates, no sé si en altres èpoques també, hi ha un ambient força interessant, a part dels turistes s’hi veu molts parisins passejant, fent picnics i fent-la petar amb les amistats i això dóna molta vida al riu, música al carrer etc.....
L’ Arc del Triomf, els Camps Elisis, la Concordia, l’Hotel de Ville, La Conciergerie, La Bastille, Les galeries Laffayette ,els diferents ponts etc...
Suposo que encara em deixo llocs que em vist però del que es tractava era de fer una pinzellada i fruir de la ciutat, dels carrers, de les olors, dels personatges, de tot el que et trobis en una metròpolis com Paris. (sentar-te i deixar que passin)

Dimecres 19

Sortim del càmping a les 10h. , hora màxima de sortida, però sense esmorzar. Ho fem a la zona de Bologne, el pulmó verd de Paris, on està el càmping i força instal·lacions esportives, jardins, l`Hipòdrom, el Roland Garros etc... és immens . Un cop agafades forces anem cap a VERSAILLES a 16 Km. al sud. El pàrking principal ja estava ple així donant un tomb vam veure que podíem aparcar gratuït al costat de la porta d’accés als jardins reials (hi havia 4/5 cotxes). Veiem la immensitat dels jardins, el llac, les fonts tot caminant cap al Chateaux a la entrada principal on s’han de comprar les entrades, (1 h. de rellotge fent cua sota un sol de justicia, 27€ els dos adults la Irene gratis) , passem el control d’accés i a recollir les audioguies (incloses amb el preu). Al Chateaux hi ha massa abundància de tot, no és estrany que al final el poble se’n cansés i li tallessin el coll al Rei. La sala dels espills i la capella reial fan molta patxoca , un cop havent dinat ens en anem cap a CHARTRES, veiem la meravellosa Catedral d’estil gòtic i els mes de 170 vitralls que té, a quin més bonic, d’un blau característic conegut com a Blau de Chartres . Hi havia poca gent i varem donar un tomb pel poble força interessant, però avui és el dia que hem passat tanta calor que ens recorda a les nostres terres de la Terraferma (38º C.)
Decidim pernoctar a ST. DENIS-LES FONTS a uns 45 km. de Chartres. Només hi ha 3 AC molt tranquil·la amb l’única música del so de l’aigua del rierol i dels ànecs i ocellets del bosquet ( que més volem). Sopem a fora i a descansar si podem amb aquesta calor d’avui , que això ja s’acaba .

Dijous 20

Aquesta nit no hem pogut dormir gaire per la calor que ha fet, suàvem tots com a polls, hem oberts les finestres hi així han passat les hores nocturnes.
Esmorzem, neteja personal i del químic i aigües grises i cap avall que fa baixada, ens queden 950 km. per arribar a casa. Durant el dia veurem que farem , per on baixarem, si pararem etc. És la sort de portar la casa al damunt amb el nostre “Caragolet”, fins i tot el nom ens recorda la nostra terra.
Hem parat a sopar sobre les 20 h. amb la intenció de pernoctar però per assemblea general s’ha decidit, que el viatge s’estava fent amb molta tranquil·litat i harmonia, que no estàvem gens cansats , així que xino-xano a les 00h. 25m arribàvem a la nostra casa fixa (que a la nostra casa mòbil ja hi estàvem durant tots aquests dies ) .


Per nosaltres ha estat un viatge molt agradable, molt interessant, amb una visió global de la part nord-oest de França que desconeixíem i que ens ha agradat molt.

GRACIES per arribar fins aquí, ha estat un relat escrit sobre la marxa, sense cap pretensió concreta sinó perquè les lletres ens donen l’oportunitat que un cop passat el temps si la memòria et falla (com és el meu cas) poder recordar els llocs per on has passat i tornar a reviure aquelles bones sensacions.

Lleida agost 2009

Per qualsevol cosa no ho dubteu mailto:vacalforges@gmail.com

viatges

viatge

VIATGE ALS PAISOS BAIXOS ( 05/21 d’agost de 2006)

Diari de viatge ,escrit sobre la marxa , mitjà de transport la nostra camper Marco Polo, passatgers la Irene (8 anys) , Xavi i jo, l’Imma.

05 agost 2006 :
A les 7:15 a.m. sortida de Lleida direcció a la Jonquera.
Fem nit al càmping Vignolles de Beaune, abans d’arribar a Dijon. Tot per autopista.

06 agost 2006:
Desprès d’esmorzar seguim fins a Luxemburg. La ciutat és a l’agost un festival de música, teatre i cinema al carrer.
Un cop hem dinat i passejat per la ciutat anem al càmping Mersch amb piscina coberta “super”. Tota la zona és molt boscosa. Cal dur jaqueta tot i que el temps ens acompanya.

07 agost 2006 :
De Mersch anem a Larrochette i Vianden (Gran Ducat de Luxemburg).
Larrochette tenia una important activitat industrial del sector del textil fins fa ben poc que van tancar moltes empreses per la crisis europea del sector. El poble té un encant natural, cases amb flors a les finestres, petits jardins davant les cases i fins i tot cases deshabitades es veuen boniques.
De Larrochette anem a Echternach. Té una parc immens amb un llac per poder anar amb barca de patins, hi ha les ruïnes d’un poblet romà, una zona de jocs per als nens “una passada” i tot de caminets marcats per anar a peu o amb bici. La població queda mes avall. Molt preciosa, amb cases senyorials molt ben arreglades, pintades amb colors molt bonics, les flors per descomptat i una zona comercial (carrer de vianants) on hi ha de tot. Decidim quedar-nos a dinar per a la tarda buscar un càmping on anar a dormir. Comprem pa i un pastís per postres, el pa boníssim i el pastís encara més.
Em vaig enamorar d’unes sabates, però era dilluns i estava la botiga tancada. Les botigues fan un horari totalment diferent al nostre, de 10 a 12h. i de 14,30 a 18 o 19 com a molt tard. (conciliació familiar més que acceptable)
Havent dinat i estirat les cames ens dirigim a Vianden. Hi ha un castell molt bonic i coincideix en que del 5 al 13 d’agost fan el Festival Medieval.
Quan entres al castell et trobes amb tot de paradetes d’artesania i d’articles per anar vestit d’època medieval: sabates, botes, camises, pantalons, vestits, cinturons, barrets, i tot un seguit d’espectacles: dones, música, petites representacions teatrals i a més la visita per tot el castell. Preciós. Hi ha una Associació d’Amics del Castell de Vianden (Gran Ducat de Luxemburg) que s’encarreguen de l’organització. Hi ha actes durant tot l’any (hi havia varies emissores de tv connectant amb directe).
En una parada comprem un pa dolç (delicatesen) que està boníssim combinat amb salat (paté, salmó …).
Passejant pel poble veiem un pàrking on hi ha 3 A.C. per fer nit. Com es veu una zona tranquil·la i acompanyada decidim quedar-nos-hi. OK .

08 agost 2006 :
L’endemà anem a Brussel·les. Desprès de donar tombs decidim aparcar el cotxe i seguir a peu, bona passejada. Es fa l’hora de dinar i per avançar decidim entrar en un fast-foot. No trobem l’oficina de Turisme i entro a l’Hotel Ritz (5 estrelles gran luxe) per demanar un plànol. Me’l donen i m’indiquen molt amablement com arribar a la Plaça Major (Le Grand Place) i a les Galeries Royal, fins i tot surten al carrer amb mi per explicar-m’ho millor (el Xavi em diu es nota que ets dona, si vols tot ho aconsegueixes).
La Grand Place es repleta de gent, la part central esta vallada perquè del 12 al 15 d’agost fan un gran tapís amb flors. Passegem per tota la zona pràcticament de vianants plena de turistes (com nosaltres). Hi ha moltes xocolateries i venda de gofres (postres tradicionals dels belgues), decidim provar-los. Anem a veure el “famós” MeneKen pis i comprem una postal més segell, de tornada anem a veure les galeries reials (un estil de Milà però mes petites). Hi ha un carrer travesser a les galeries, que tocar a tocar hi ha restaurants, a quin més atractiu (si es l’hora de menjar). És típic menjar musclos al vapor (fets amb api) i patates fregides. Avui és tard però si el temps ho permet hi anirem a provar-ho.
Desprès d’haver caminat per tota la zona anem a buscar la “furgo” que havíem aparcat al WTC (World Trade Center), tota una illa d’edificis gegants amb façanes de vidre que no passen desapercebuts.
Marxem direcció a Gant. A la guia de càmping en marca un que sembla estar bé, l’idioma no ens acompanya i el tipus de senyalització tampoc, però hi arribem. El càmping està molt bé, parcel·la gran amb aigua i llum,serveis grans i nets.

09 agost 2006 :
Esmorzem i anem a Gant. Desprès de donar tombs per les rodalies he aconseguit aparcar al centre. Hem anat fins a l’oficina de Turisme, en castellà ens han explicat com poder fer una ruta a peu durant 2 hores aprox. per recórrer tots els llocs d’interès. Com que havia estones que plovia hem fet el circuit més de pressa i ens ha donat temps de dinar d’hora (horari europeu), fins i tot ens hem trobat una professora del col·legi de la Irene.
El centre de Gant és atractiu, el creuen dos rius i les cases i ponts són plens d’història.

Després de dinar hem anat cap a Bruges, sortint de l’autopista (gratuïta) direcció a la ciutat hem vist senyalitzat un pàrking on el bus et porta gratis al centre. És en una estació de tren a uns 3/5 km del centre, hem vist força vehicles al extraradi i el pàrquing quasi bé ple (aquell prop de 2000 places) el cost simbòlic 3 h = 2 €. El centre de Bruges es pot recórrer fàcilment, els edificis impressionats, fan que t’aturis a recrear-te. Té un eix comercial de botigues “de marca”. Hi ha quatre molins, un d’ells funciona els dies que fa molt vent. Després de molt caminar i impressionar-nos els rius navegables que envolten la ciutat, decidim tornar al càmping de Gant. Sopem i demà al matí potser que anem a Brussel·les i a dinar musclos amb patates fregides , pot ser ......?

10 agost 2006 :
Com estava previst al matí després d’esmorzar anem a l’Atomium, quina passada!! Edifici de l’exposició universal del 1928. És un àtom i un cop ets dins i vas agafant alçada veus unes magnifiques vistes de la capital d’Europa. Després decidim, ja que teníem ben aparcada la camper (estadi de Heissel, famós a tot el món per un trist episodi de la feblesa humana, enfrontaments i morts entre les aficions del Liverpool i del Milà en una final de la copa d’Europa ), d’agafar el metro per anar al centre de Brusel·les, passegem i anem a dinar els típics musclos amb patates fregides al rest. Chez Leon, el menú infantil és gratuït. Brusel·les ja l’hem passejat força i agafem el metro per anar al cotxe i busquem un càmping prop d’Amberes (ja que ens han dit que val la pena visitar-la, tot i que no entrava en els nostres plans).
Trobar els càmpings a Bèlgica, en general és costos, moltes facilitats no et donen. Finalment trobem un càmping (que ens va indicar un senyor que venia caravanes de 2ª mà al costat de la carretera, ell amb el seu idioma, el flamenc, i jo amb el rudimentari anglès, però ens vam entendre amb l’idioma internacional que és la voluntat de les dues parts). El càmping és grandiós, tot amb bungalows, però els w.c. fatals! “Groenen Linden”, no ens van fer ni factura, l’endemà només teníem ganes de marxar d’allí.

11 agost 2006 :
Visitem Amberes, plovisquejava una mica, decidim esperar una mica al cotxe fins que pari de ploure (aprox. 25 min.). Passegem tot el matí per la ciutat amb un plànol que ens van donar a la oficina de Turisme (els nostres aliats durant tot el viatge). Decidim dinar en ruta, busquem un lloc per comprar pa i ves per on, només veiem botigues de roba, farts de no trobar cap forn de pa, marxem sense pa, però quan ja sortíem de la ciutat amb el cotxe, en un carrer estret, veiem una pastisseria. Parem damunt la vorera, els 4 intermitents de precaució i a comprar pa (pura necessitat i fins i tot una aventura pel nostre viatge, no podia ser no trobar pa en una ciutat tan gran), per cert el pa boníssim.
Ens dirigim cap a Holanda (el tercer dels països del nostre viatge), parem en un àrea de servei, dinem i continuem camí cap a Tilburg per trobar un càmping que ens havien dit que era fantàstic, Càmping Droomgaard, Kaatsheuvel, prop del parc d’atraccions Efteling, realment està molt bé.
Ens hi quedarem un parell de dies, la piscina coberta encara és oberta quan arrivem (7 p.m.), el Xavi i la Irene en tenen moltes ganes i se’n van a banyar i jo em quedo a endreçar la casa (la veritat es que també em fa mandra anar a la piscina a aquesta hora). Sopem puré de patata i tall rodó. Tots estem força cansats i anem a dormir.

12 agost 2006 :
La Irene s’ha passat tot el matí al parc del càmping jugant com una boja, el Xavi i jo hem anat a comprar una mica de carn, ous i altres a la botiga del càmping. Com que el càmping reuneix molt bones condicions ens hi quedem tot el dia i aprofitem per fer una bugada de la roba de tota la setmana, després els tres cap a la piscina coberta. Dinem, primer uns aperitius després uns macarrons i de postres flam amb maduixa (500grams de flam) i migdiada (s’havia de pair el flam) per part de tots i la Irene estava rebentada després de jugar tot el matí al parc infantil i a la piscina, va fer migdiada damunt la gespa de la parcel·la que fins i tot la vam tenir que despertar per aprofitar la tarda. Feia una temperatura molt agradable i decidim passejar pels voltants del parc d’Efteling i la seva zona residencial. De tornada sopem i anem al pub del càmping on avui hi ha música en directe. La Irene un cop ens vam seure per fer una cervesa ja va fer-se amiga de quatre nenes holandes i se’n van anar a jugar tot i que el seu llenguatge fos l’internacional (sí home, la voluntat de dues parts per comunicar-se).

13 agost 2006 :
Fa molt bon dia, un dia assoleiat. Sortim del càmping per anar a Delft. Primer anem a veure les “dunes” que hi ha prop, és impressionant les muntanyes de sorra, els oasis i tanta vegetació. Tot envoltat de diferents senders per anar a peu, en bici, acompanyat de gossos o bé amb cavall, tot molt ben indicat i amb el seu camí marcat. Com que fa tan bon dia i és diumenge tot el bosc està ple de famílies, un cop vistes les dunes com a fenomen curiós (desert de dunes en un bosc frondós de molta vegetació i humitat) anem a Kinderjik a veure els 19 molins. Realment preciós, decidim anar a veure l'interior d’un molí, habitatge en altres temps. Dinem en una zona d’estacionament. Passem per Brielle, un poble murallat molt bonic, passegem, veiem un molí on hi ha corders pasturant al voltant i la Irene els hi dona menjar. És un poble petit i com el d’un conte de fades i princeses. Tot i ser diumenge hi ha una botiga oberta, aprofitem per omplir una mica el rebost i anem direcció a Delft. Hi ha la possibilitat d’agafar un transbordador i escurçar el camí. Anem a dormir al càmping Recreative Center Delftse Hont. Té molt bones instal·lacions i les parcel·les estan molt bé. Hi ha una zona gran amb gronxadors, la Irene fa dues amigues una de Barcelona i l’altra italiana (Beatriz). Sopem brou calentet i llonganissa holandesa amb pa d’espècies. Bona nit !

14 agost 2006 :
El Xavi mira malament l’hora i es lleva a les 6.30 a.m. Va a dutxar-se (sol troba una senyora, gran per cert), a les 8:30 a.m encara dormim la Irene i jo i el Xavi cansat de voltar pel càmping i perquè comença a ploure s’adona de l’hora que és. No para de ploure i a les 9:30 a.m. decidim aixecar-nos, renta’ns la cara, esmorzar i marxar. Ens dirigim cap a Delft i continua plovent amb ganes. Ens posem el “xubasquero” i amb els paraigïues sortim del cotxe per veure la plaça i els carrers del voltant. S’ha girat un fort vent i més pluja. Ni paraigües ni “xubasqueros”, estem xops en dos minuts. Entrem en un bar de la plaça principal a esperar que el temps s’arregli, però passa el temps i la pluja no para. Decidim tornar al cotxe i dirigir-nos cap al càmping Duinrell. Quan hi arribem la pluja para. És un càmping amb piscina coberta i els rasca-culs d’aigua més gran d’Holanda i un parc d’atraccions gratuït per als campistes. Dinem una cosa ràpida (fast food) i anem cap al Parc per no perdre el temps i aprofitar-ho al màxim fins l’hora de sopar. La Irene s’ho passa “super” amb la nòria, muntanyes russes, tutuki splash, tren de la bruixa, teatre musical amb les mascotes del càmping, cotxes de xoc etc.. Provem els bunyols típics d’aquesta zona d’Holanda, els Poffertjes (molt de greix però també molt bons).
Anem a compra pa i alguna cosa més (cervesa, sucs i llet). Sopem llenties i pa de llavors amb salsa d’entrepà Heinz. Ja no ha plogut més des de migdia, però tampoc hem vist el sol, hi ha molta humitat, anem a dormir.

15 agost 2006 :
Després d’esmorzar hem anat a Madurodam (Holanda en miniatura). Hem seguit el circuit durant unes 2 hores, això que sembla petit. Hem comprat 3 postals. Durant el circuit hem passat per una fàbrica d’esclops (en miniatura) i la Irene n’ha comprat un parell. Hem dinat uns entrepans que ja dúiem i al sortir hem vist que començava una obra de titelles i ens hi em quedat (mai fa mal escoltar en holandès una peça tradicional per a nens, el diàleg no l’hem entès però amb l’expressió sí que hem entès l’argument força bé). Desprès hem seguit fins a Amsterdam per les carreteres nacionals, passant per dins de diferents poblets on hem vist diferents plantacions de flors l'aire lliure i en hivernacles, pobles com Lisse, Kenkeahof (jardins de tulipes impressionants, només hem pogut veure fotos perque ara és el temps de plantació no el de floració), Harlem i autopista fins a Amsterdam per anar al càmping Gasper. Ens diuen que no tenen places, que està molt ple. El Xavi s’enrolla amb la noia de recepció dient-li que és igual i que nosaltres amb un espai petitet per la camper i sense llum ja en teníem prou (a 70 m. del càmping hi ha una parada de Metro i en principi estarem tot el dia passejant per Amsterdam). Un cop a la recepció també hem comprat 2 tiquets per 48 h (10 €) per utilitzar el transport públic d’Amsterdam (bus, metro, tramvia i transbordadors). Hem sopat una sopeta calenteta, una truita d’espàrrecs verds i un rioja (la Irene aigua) i a dormir que demà s’ha d’aprofitar el dia si tot va bé.

16 agost 2006 :
Ens hem llevat a les 8 a.m. per poder arribar a primera hora a Amsterdam. Desprès d’esmorzar hem agafat el Metro per anar a l’estació central i començar la visita. A les 9.30 a.m. ja estàvem al cor de la ciutat. La ciutat es despertava, encara no hi havia moviment de turistes, les botigues començaven a preparar-se per obrir al públic. Anem caminant fins a la plaça Dam (centre neuràlgic) i des d’aquí a la casa d’Anna Frank, (impactant e impressionant, la Irene no ha parat en tot moment d’interessar-se i preguntar el perquè va haver de passar aquella montruositat tota la família i sobretot l’Anna que tenia més o menys la mateixa edat que ella, fins i tot ha agafat un prospecte explicatiu de la casa, en espanyol i l’ha anat llegint durant tota la visita i després al metro també se la rellegit, “ entre tots hauríem de poder fer una societat més respectuosa, tolerant i humana ”).
Al sortir hem anat per carrerons, descobrint la ciutat, sense un destí concret. Desprès de dinar ens hem desplaçat amb el tramvia a la plaça Rembrant, pels voltants hem trobat un mercat de roba i objectes de 2ª ma i “herbes”. Hem parat a fer un cafè i brownies en una bonica terrassa (per veure la gent) i desprès de comprar una mica de menjar per sopar, quan ja anàvem direcció a l’estació central per agafar el metro cap al càmping, vam veure força gent a la plaça Dam, feien un espectacle de carrer, era un noi sol, ho feia molt bé, sabia captivar l’atenció de la gent i ens hi vam quedar molt a gust, quan va acabar l’espectacle ens dirigim al càmping, una bona dutxa reconfortant (tot el dia amunt i avall ) i a sopar.

17 agost :
A les 10:20 ja som a Amsterdam, anem al mercat de les flors (comprem bulbs de tulipes amb l’intenció que floreixin a casa, ja ho veurem? ), seguim cap al barri Jordan, el “pategem” de dalt a baix, està ple de cases d’artistes, cases flotants (vaixells-vivendes ancorats als canals, amb totes les comoditats d’un pis de ciment armat), hi havia poc moviment (poc turistes). Vam buscar un “cafè marron” de tota la vida el “Papeneiland”, va costar però a la fi el vam trobar, vam menjar uns entrepans a la vora del canal i desprès vam entrar al Papeneiland a fer uns cafès i menjar un pastís de pera (el lloc i l’ambient valen la pena d’anar-hi). Anem al parc Volendam, una extensió molt gran d’esbarjo enmig de la ciutat, vàrem agafar diferents tramvies per veure els diferents indrets de la ciutat, extra-radi, museus, etc, i al port a veure els transatlàntics, quina passada d’edificis tenen a les drassanes. Cap al capvespre anem a la plaça Dam a veure si feien algun espectacle de carrer (el d’avui no valia la pena) de tornada cap a l’estació central passem pel barri vermell (curiositat). Arribem al càmping , dutxa, relax, sopar i a dormir.

18 agost :
Sortim d’Amsterdam per a anar a Alkmar al tradicional mercat dels formatges, plovisqueja una mica però es pot aguantar . Comprem formatges i fem un tast d’un peix cru macerat amb oli i cogombre (molt bo). D’Alkmar ens dirigim cap a Edam, poble bonic perque sí, els jardins de moltes de les cases són dignes de veure, tots els ponts llevadissos per poder passar la gran quantitat de vaixells de vela que naveguen. Hem vist un casament civil holandès per l’alcaldessa del poble, diferent la manera de vestir i fer que la d’aquí. Hem seguit cap a Volendam i desprès cap a Sloten passant el gran dic de 32 km. de distancia que separa dos mars. Les vistes són impactants.
Sloten és un poble que respira la seva història, és murallat amb canons de defensa que al seu temps foren utilitzats força cops. Té 700 habitants, dues esglésies,una de protestant i una de catòlica, els carrers empedrats només per vianants. Hi ha la zona d'estacionament a l'entrada del poble, fora les muralles. Ja eren les 7 de la tarda (tard per aquest país), veiem un indicador de càmping al mateix poble, pel que decidim fer-hi nit. Era un càmping familiar en una explotació agrícola, al arribar la recepció era tancada (tancaven a les 5:30 p.m .) el Xavi va trucar a la porta i ens van atendre (ens miraven pensant-se com han arribat aquí uns de Lleida ? que se els hi ha perdut?) la zona d’acampada i les instal·lacions molt bé, hi havia 8/12 caravanes més, això sí totes holandeses. Sopem i decidim anar caminant al poble (ja que sentim un música que ve d’allí ). Quan arribem al poble, per tots els carrers, pontets i finestres hi crema espelmes de tota mena, a la vora del riu hi ha petites fogueres com una mena de brassers. Un noi canta i toca el banjo al carrer, l’efecte és bucòlic . Hi ha força animació, els homes i les dones del poble amb vestits tradicionals fan una desfilada amb torxes juntament amb la canalla per commemorar la defensa del poble contra l'invasor en una guerra anterior. És una festa preciosa, al riu un senyor en una barca (music on boat.com) tota plena de llumetes toca una espècie de piano antic amb manivela i a l'altra mà una trompeta, tot un ambient de festa major que sense pensar-ho vam poder gaudir amb els autòctons (érem els únics no holandesos). Quan ja estàvem una mica cansats per l’hora que era, vam anar cap a dormir.

19 agost :
Ens hem llevat amb la tranquil·litat d’estar al mig de la natura amb un sol aclaparador, Sloten ! Un magnífic poblet de conte. Després d’esmorzar hem fet carretera fins a Arnhem, parada per dinar i anem a fer un cafè a uns grans magatzems, és una ciutat amb tots els serveis (cap de comarca), tot i que té una zona comercial on es veuen edificis antics i moderns, té botigues amb les grans marques internacionals i força objectes de disseny, els preus com els de Catalunya. Sortim d’Arnhem i anem baixant per Maastrich (la Irene dorm i no es veia res en especial). Entrem a Bèlgica, comença a fer-se tard i busquem un càmping, a la guia surten dos càmpings prop de Liège a Spa. Parem al càmping Parc des Sources, està bé, hem trobat uns catalans que també anaven en una camper (W. Califòrnia).
Passant per Spa havia molt moviment, hi havia una concentració de cotxes clàssics, també feien el festival de teatre fins el 25 d’agost i més coses. Estant al càmping hem vist com constantment es tiraven des d’un avió una gran quantitat de paracaigudistes. Una tarda entretinguda. Hem sopat i a dormir, demà si tot va bé ens esperen molts quilòmetres fins arribar a casa.

20 agost :
Esmorzem i pleguem trastos amb la intenció de visitar Spa, el seu balneari i el circuit on fan el campionat de motos i fórmula 1, però la pluja persistent i abundant fa que seguim viatge de retorn cap a casa. La pluja ens acompanya tot el viatge fins arribar a l’alçada de Lyon (uns 700 km) a la sortida 10 de la A-7 Càmping Du bons Temps (de la federació francesa de càmpings) força bé per descansar.

21 agost :
Això s’acaba, força quilòmetres i molt contents d’haver pogut fer tots junts aquest viatge, només amb la idea de visitar els Països Baixos, sense un planing fixat al inici sinó que dia a dia decidíem que fer i on anar. El fet de fer aquest viatge amb la camper ha estat meravellós, creiem que hem encertat plenament en la inversió per la compra de la Marco Polo (el nostre caragol, la casa que portem sempre amb nosaltres), s’ha portat molt bé .

Esperem tornar un altre cop als Països Baixos i gaudir de la seva gent i del seu paisatge.

Si voleu alguna informació més detallada i la tenim no dubteu en demanar-la.

Irene, Imma, Xavi
vacalforges@gmail.com